Porrera: Mas de la Rosa
Circular: 8,50 km
Trobareu el track a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/porrera-mas-de-la-rosa-porrera-10814180
Circular per Porrera – Mas de la Rosa, de 8,50 km., paisatges de vinyes en costers increïbles del tot recomanable. La segona meitat del recorregut no està senyalitzat, no la feu sense GPS!
Anirem a Porrera i podem deixar els vehicles a l’aparcament que hi ha prop de les escoles, així aprofiteu per visitar un poble bonic i costerut (com la majoria dels pobles de la nostra poc plana comarca), us recomano que us perdeu pels seus estret carrers i que busqueu els seus bonics racons i rellotges de sol.
Com ja us coneixereu el poble, heu d’anar a la part alta, més amunt de l’església, carrer Major amunt cap al carrer del Centre, i al final d’un carrer costerut que hi ha al costat del celler de l’Encastell trobareu el començament del sender que va a Torroja, el sender dels trossets, començarem a pujar i aviat podrem fer una parada al mirador que hi ha a l’antic cementiri, seguirem per un bonic sender amb unes magnífiques vistes de Porrera i els voltants, quan acaba el sender trobarem un camí que a l’esquerra va cap a Comanromeu i a la dreta cap a Terracuques, anirem a la dreta fins a una cruïlla de camins on tirarem a l’esquerra cap al Collet del Mas de la Rosa i Mas de la Plana del Ceba, aviat passarem el collet i veurem el Mas de la Rosa, som a la conca del barranc de les Escomelles, seguirem pel camí passant per sobre del Mas de la Rosa, i al següent collet, el que hi ha a sota del Mas de la Plana del Ceba, el camí de Torroja tira recte, però nosaltres agafem el camí de l’esquerra, que comença a baixar entre vinyes, en una cruïlla de 3 camins agafem el de la dreta, el camí es va perden i omplint de vegetació pel seu poc us (mireu el GPS) es torna sender per acabar al Mas de les Escomelles on ja trobem un camí que ens deixarà a la carretera de Porrera a Torroja que agafarem, amb molt de conte, direcció a Porrera a l’esquerra, vigileu els cotxes, és una carretera poc transitada però cal vigilar.
Text: Joan Queralt
Fotografies: Joan Queralt i Oriol Banqué
