A “La crisi del Priorat”, escrit per Romà Perpiñà i Grau, als anys 20 del segle passat, hi podem llegir, fent referència a un document d’en Jaume Montlleó, propietari de Porrera: “El dia 27 de juny de 1893, varem descobrir la fil•loxera a la Solana de les Viudes. Érem en Rabascall, Josep, les Viudes, Celestí, en Formatger (jornaler de la casa) i el que subscriu, varem restar glaçats. Després de veure el terrible microbi, amb fonda pena vaig exclamar: Pobre país!…”
Així que, encuriosits, hem anat a fer un tomet circular de 9,20 km., per visitar un indret històric de Porrera, el lloc on es va localitzar, aviat farà 123 anys, per primer cop la fil•loxera al Priorat.
La ruta no està senyalitzada en cap lloc, millor que agafeu el trak i el GPS.
Sortim de Porrera, us recomanem deixar el cotxe al aparcament municipal que hi ha al darrere de les escoles, agafem el camí de l’Horta que ens porta a la Plaça Catalunya, creuem el Riu Cortiella pel Pont Vell i agafem el carrer que va paral·lel al riu, pel seu costat mateix, passem per l’antic safareig, passem per sota de la carretera TP-7402. seguim Cortiella amunt, som a l’antic camí de Porrera a Alforja, que també ens portaria a les Garranxes, anem pel costat del riu, fins que a 2 km. d’haver creuat al carretera per sota, on trobarem un camí a l’esquerra, el camí del Mas d’en Peiri, (a la paret hi ha pintat:PK 2+000). Tirem camí amunt uns 350 m, on, al primer camí que trobarem, girarem a l’esquerra, en 300 m. més serem al Mas d’en Peiri, que passarem de llarg, per girar a l’esquerra creuant el barranc al cap de 150 m., el camí és preciós, al cap de 500 m. ens trobem vinyes en feixes de coster. Agafem el camí, primer per la dreta del barranquet i desprès per l’esquerra, anem pujant fins arribar a un pi ufanós que amaga una mina, en aquest punt surt un camí a la dreta, poc transitat, l’agafem, puja com una serp fins arribar al Mas de les Viudes, lloc on el temps es va aturar, potser al 1893 o potser més tard. El Mas està en molt mal estat, encara es pot veure a la cuina on deixaven els plats a eixugar.
Tornem fins el punt on hi havia la mina d’aigua i seguim camí amunt, en arribar a dalt les vistes a banda i banda de carena són per aturar-s’hi.
A l’esquerra, a 20 m., trobem un altre camí que també baixa com una serp, fins arribar a baix, a la vall, on uns metres a la dreta trobem un gran casalisi, el Mas d’en Rabascall, prop d’ell hi ha una mina d’aigua on podreu refrescar-vos. Desprès tirem camí avall fins arribar al camí pel que hem pujat al costat del Cortiella que en 700m. ens deixarà a Porrera.
Recomanable fer aquest tomb a la tardor, al canvi de fulla dels ceps, serà espectacular.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12506078
Text i Fotografíes: Joan Queralt
